Contra 20 de setembre l Mediació amb Paloma Lavandeira i Irene Sendín

Paloma Lavandeira i Irene Sendín, advocades i mediadores.

El dijous 20 de setembre, vam poder conèixer dues dones fantàstiques,brillants i generoses: La Paloma Lavandeira, (Abomediadora com ella es defineix) i la Irene Sendín, advocada i mediadora guanyadora de la Medalla al mérito Professional 2018.

➥ www.youtube.com/watch?v=UfCj7fU9FDs

El seu principal objectiu com a mediadores és aconseguir la millora de la convivència social al nostre entorn difonent la cultura de la pau i treballant des del seu respectiu àmbit professional per a la implementació de la mediació i les ADR's.

Què és la mediació?
La mediació és un sistema alternatiu de solució de conflictes que evita el trauma i el dolor d’enfrontar-se en un jutjat. Està regulat pel Departament de Justícia i l’acord a què arriben le dues parts en una mediació es presenta al jutge, que dictarà la sentència acceptant el
resultat.

➥ http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/mediacio/mediacio_dretprivat/la_mediacio/

Per a què serveix la mediació?
La mediació ofereix un espai de diàleg entre les dues parts. En un judici, les persones enfrontades no poden parlar. L’expressió “no procede” frena qualsevol possibilitat d’explicar-se. El mediador, sempre imparcial, arriba al fons del conflicte i detecta l’origen de les discrepàncies. Amb una mitjana de tres i sis sessions, el mediador aconsegueix arribar a una solució definitiva acceptada i respectada per ambdues parts.

La mediació ha de ser una opció escollida voluntàriament per les dues parts i és l’acceptació del diàleg, d’arribar a l’acord sense violència ni retrets, amb una actitud de respecte cap a la part contrària. En un procés judicial tothom hi perd, sobretot perquè al final d’un judici hi ha, necessàriament, un guanyador i un perdedor. Això no vol dir que el perdedor accepti la sentència, ja que el conflicte no està resolt. La justícia resol casos,
no conflictes. La justícia no es fa als tribunals. La justícia la fan les persones.

En relació a la força executiva dels acords de mediació i de la necessitat-obligació que quedin recollits en una sentència, puntualitzar que això només és preceptiu en situacions concretes, per exemple en l’àmbit de la mediació familiar quan es vol obtenir el divorci o modificar unes mesures pre-existents, o també quan ja existeix un procediment judicial obert (derivació a la mediació per via intra-judicial).

Tanmateix, l’ànim general és que si s’arriben a uns acords en mediació ja no cal assistir a la via judicial, per això mediació, negociació, arbitratge, conciliació i dret col.laboratiu es conceptualitzen com a metodologies de resolució de conflictes alternatives al procediment judial, és a dir, com ADR’s (Alternative Dispute Resolution)...tot i que ja us vaig comentar que esperem que el canvi de paradigma a la nostre societat en un futur proper faci que la ciutadania identifiqui la A no amb “Alternative”, sinó amb “Appropiate”.

Quan no hi pot haver mediació?
No hi pot haver mediació quan no hi ha acceptació per les dues parts. Quan una de les parts és molt més dèbil que l’altra. Quan el mediador es veu en la obligació de denunciar la situació. Quan l’enfrontament està en un nivell molt violent i cal esperar que baixi la tensió.

Filosofia de vida i treball de la Paloma i la Irene. Escoltar dues dones apassionades com la Paloma i la Irene parlen de la seva feina, de la satisfacció que senten quan veuen el resultat de la seva metodologia en la mediació, és tot un plaer. 

Totes dues són advocades i van derivar cap a la mediació perquè les persones els importen i veien que fent la seva feina no aconseguien la felicitat de la gent. Acompanyar en un judici no resol el conflicte i, fos quin fos el resultat pel seu defensat, aquest era un perdedor. El creixement personal i de maduresa que fan les persones que es presten a una mediació les ha afectat per osmosi, diu la Paloma, també a elles. La mediació és la seva passió i els
ha canviat la vida.

La Paloma i la Irene veuen els conflictes com una oportunitat, no com un problema. Un conflicte no ha de fer por. Les persones sentim la incompatibilitat com una percepció personal, però no és real. 

Els conflictes són inherents a la condició humana i es generen perquè tenim necessitats i vincles. Un conflicte existeix quan tenim una necessitat: Necessitat de ser valorats, necessitat que ens demanin perdó, necessitat de visibilitat. I tenim aquesta necessitat amb les persones que hi ha vincle: familiar, laboral, veïnatge, escolar, etc. Sense vincle, no hi ha conflicte.

La mediació ofereix la possibilitat de ser escoltats, perquè sovint, com diu la Irene, escuchamos para contestar. No oímos para entender.

Finalment, us vull fer una llista de valors i qualitats que s’han de tenir per ser bon mediador i que les nostres amigues acumulen amb grans quantitats:

Imparcial, pacient, tolerant, sensible, observador, analític, discret, sincer, prudent, comprensiu, honest, valent, professional, ferm, resolutiu…

I us deixo, amigues TNG, amb els correus electrònics de la Irene i la Paloma i
una abraçada de part meva.

📭 Irene Sendín: isendin@in-mediatio.net
      Paloma Lavandeira: equijuridica@gmail.com


Contra de M.Teresa Calabús
cucutmateresa@gmail.com