La
nit comença amb la presentació de la TNG, Lola
Puig,
mestra
de professió, cuinera per plaer i professió
i terapeuta compromesa amb l’alimentació ecològica i de Km0. La
Lola és propietària del Restaurant
El fort de
Ullastret on ha treballat com a cuinera durant 19 anys. Ara, tal i
com ella defineix a la seva web, https://www.lolapuig.cat/
, es dedica a acompanyar a empreses, famílies i persones a
transitar el canvi cap a una alimentació més conscient, equilibrada
i en harmonia amb la mare terra.
La
junta de les TNG va pensar que el mes de gener era el moment ideal,
després de les festes de Nadal, per fer una reflexió sobre
l’alimentació i és per això que van acollir la proposta de la
Lola de portar al periodista Rossend
Domènech,
el seu mentor des de que el va conèixer a Itàlia, per fer una
reflexió sobre el seu últim llibre “Els
nous bàrbars”
enfocat també a pensar sobre la nostra alimentació en aquest canvi
d’època que estem vivint.
La
reflexió d’en Rossend va anar més enllà de l’alimentació, el
seu discurs
intens i introspectiu, ens
va portar a rumiar, a algunes profundament, a altres no tant, sobre
el moment complex i fins itot
complicat que estem vivint i com adaptar-nos o dominar els
canvi que
s’estan produint. Ell ja ho va avisar al inici de la conferència :
“us
convido a participar de la meva reflexió”.
Us
recullo en format resumit les reflexions claus que va fer, d’altra
forma, si em permeteu la ironia, això
es convertiria en un assaig filosòfic sobre l’època
contemporània:
El
mòbil té
més importància que les tres caravel·les de Cristòfol Colon, així
comença la conferència. El comprem sense saber fer-lo anar, sense
configurar-lo, i per tant sense dominar totes les seves eines (diu
que la càmera es pot obrir automàticament i registrar-ho tot). El
mòbil ha creat atur, per haver substituït moltes feines, però
també a obert la possibilitat de nous tipus de feina (ha eliminat la
distància geogràfica). Afirma que si el mòbil permet treballar des
de casa, a les hores està fomentant el convertir-nos en
professionals “free-lance”, i que això implica pagar la quota
d’autònoms i perdre els drets laborals, construïts durant anys
i, que els estem perdent de tal forma, que els nostres fills ni
sabran que existeixen i per tant no es queixaran. L’estómac em fa
un sotrac, perquè com moltes de vosaltres, jo soc autònoma i totes
les meves creences de que ser una dona emprenedora m’aportava
llibertat i donava sentit a la meva vida, se’n van a norris. Sort,
que una TNG intervé per dir que els drets no s’hereten, sinó que
es construeixen en cada època i que els nostres fills tindran la
responsabilitat de lluitar pels seus propis. Em quedo molt més
tranquil·la.
Tenim
ordinadors des de fa 30 anys aproximadament. Aquest “bàrbar”
ja el tenim domat (el mòbil no)
i per tant diu que no el podem considerar destructiu, que ha donat
lloc a noves feines, com per exemple pel tema dels anti-virus. Ara
bé, la tecnologia porta altres perills, diu, que ja estem
preparats per tenir introduït un xip a la nostra mà que ens permeti
entrar a l’ascensor, fer fotocòpies, obrir portes i fins i tot
pagar, aquí sí que tenim un perill. Que ja existeixen robots
intel·ligents , que encara no estan en el mercat; es veu que Bill
Gates va avisar de que els robots haurien de pagar impostos perquè
substituirien llocs de feina, i això va fer que els governs ho
aturessin tot; però que d’aquí 30 anys veurem robots i ciborgs
pel carrer. Que ja existeix un restaurant, no sé on, on t’atenen
robots. Tot això va provocar que el cap de setmana acabes parlant
amb uns amics sobre si els ciborgs, a part de fer les feines
domèstiques, serien els nous vibradors. No crec que en Rossend
volgués provocar-me aquest tipus de reflexions. Però si és cert
que també va dir que el PIB d’un país té en conte la riquesa
obtinguda de les drogues i la prostitució , així doncs, ¿Els
robots o ciborgs, en el futur, s’ocuparan de la prostitució?. Com
a mínim eliminaríem el tràfic de persones, especialment dones.
Un
altre sotrac a l’estómac quan vaig sentir que els accidents
de tràfic també generen riquesa pel país, ja que
donen feina a hospitals i policia, entre d’altres, i que per tant,
això potser comporta que no es treballi tant intensament en la seva
prevenció.
I
en aquest moment de la conferència comença un repàs d’alguns
dels invents que van produir elsgrans canvis d’època. La
llum, abans
d’ella, patrimonis de la humanitat com la
biblioteca ’Alexandria es
van cremar, però a partir d’ella els bombers de la Roma antiga,
elevats a una categoria de granrellevància, van perdre el seu
estatus. La
impremta de Gutenberg
que va provocar que els llibres deixessin de pertànyer només a una
elit i que es creessin escoles per aprendre a llegir. El
vapor com
una nova energia que va impulsar que existissin trens, cotxes i fins
i tot la revolució industrial.
Aquí
un nou pensament negatiu, ja que els pagesos es van convertir en
operaris de fàbrica i ells , inclosos els menors d’edat, van començar a treballar en condicions d’ higiene poc
recomanablesprovocant la mort de molta gent.
¿Quan
parlarem de l’alimentació? Una TNG em xiuxiueja “tot això ja
m’ho van ensenyar al cole”.
Ara
també estem en un canvi d’època, diu en Rossend, a
Xina ja
s’ha creat una identitat
digital única i
universal que serveix absolutament per tot. I les grans potencies ja
estan pensant en una rentamensual universal a canvi d’uns treballs
molt diferents als actuals. Una altra TNG intervé per dir ques’està
adonant que anem cap a una societat on viuran persones autòmats i
sense objectius, peròuna
altra TNG diu que la tecnologia, ens permet que la informació arribi
a tothom i que ara es pot feruna
carrera universitari a distància gràcies a ella. En Rossend,
continua explicant-nos que la revolucióindustrial
va donar lloc a la burgesia i que aquesta va fer els seu paper
conduint a la societat, que quan
aquesta va desaparèixer va sorgir la classe mitjana. Que tots
aquests canvis generen noves societats,
amb nous valors.
Ja
són les 22.15h i ara
comencem a parlar de l’alimentació, però
algunes TNG, inclosa jo, s’han aixecat per agafar una copa de vi.
En
Rossend ens explica que s’està
estudiant
la producció de vegetals sense terra per poder cultivaral desert per
exemple. Que comprar al supermercat ens permet comprar absolutament
de tot en un espai concentrat, però que la gent no es pregunta d’on
ve aquella patata o com ha estat cultivada.
Que
als nens urbanites se’ls compra un hort urbà per a que aprenguin
que les coses que troben al supermercat
surten de la terra. Que les etiquetes dels productes són
indesxifrables, que ningú sap que
significa E-400 i que per tant s’ha de canviar el sistema per a que
tothom pugui entendre ques’està
menjant. Que ningú sap de l’existència de policies de la salut
que registren exactament la qualitat
dels aliments. Que el vi conté sulfits però que ara s’afegeixen
més que no formen part de laseva
composició natural per assegurar la seva conservació sobre tot per
assegurar la seva exportació.
Afirma
que la
claredat en les etiquetes dels aliments serà la nova democràcia.
Gran
frase.
A
partir d’aquí, estimades companyes, he de confessar que vaig parar
de prendre notes. Tenia gana. Però he fet l’esforç de buscar per
internet informació sobre les reflexions que fa en Rossend,
exclusivament sobre l’alimentació i, aquí us deixo el poquet que
he trobat.
- Els
aliments, el menjar, s’ha convertit en el negoci més gran del
món.
Però,
mengem més bo i més sa que abans?
Per
a la major part dels ciutadans, les famílies ja no són ara el lloc
on s’aprèn a menjar i on s’ensenya els fills a cuinar.
Com
resoldre una qüestió tan important per a la salut i la vida diària
de tothom?
El
trauma dels llagostins bornis, alerta sobre el desconeixement d’allò
que menja la majoria, dels perills dels transgènics, de la
ignorància
de la majoria de consumidors que molts menjars, i també la
quantitat i el calendari d’aquests menjars, no són possibles
sense una actuació bioquímica perjudicial per la salut. I com
sovint s’està més atent a la gastronomia –i al guany del
botiguer i el restaurador– que a la dietètica. S’alerta, doncs,
la falta de consciència ecològica, per no dir-ne analfabetisme.
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1673267-aliments-barbars.html
Contra
escrita per Eva Garcés
febrer
de 2020
