La personalitat de la presentadora em sembla tan fascinant que si no fos perquè
la ponència és sobre un tema de gran importància, ecosistema i urbanisme
sostenible, dedicaria mitja “contra” a parlar d’ella. I això malgrat que la
Núria Vidal de Llobatera s’ha ofert a presentar-se a si mateixa i ha passat,
pel seu currículum, ràpid i sense cerimònies. Ens diu que és biòloga, que va
estudiar a la U.B. i que va continuar els estudis a la universitat d’Estocolm
però no es para en els detalls que la van portar a Suècia i que em sembla que
la defineixen com el que era i segueix sent, una dona lluitadora per la
justícia social des de la realitat, el coneixement de causa i a peu de carrer.
Va ser secretaria del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de
Barcelona, cosa que no tindria especial rellevància si no fos perquè d’això fa
més de cinquanta anys i en aquell temps cada una d’aquestes paraules, sindicat,
democràcia, estudiant, universitat i fins i tot Barcelona, per si soles podien
ser considerades contingents de subversió i per tant objecte de repressió i la
Núria la va patir, la repressió, va ser víctima d’interrogatoris, registres,
empresonaments i persecucions variades fins a haver de sortir del país, sola,
conduint tres mil quilòmetres, en un 127.
Avui dia, la Núria practica una jubilació activa i, com ella diu, allà on hi hagi un conflicte entre urbanisme i natura, allà la trobarem!
La Costa Brava n’està plena, de conflictes entre urbanisme i natura, de manera
que la seva és realment una jubilació molt activa. SOS Costa Brava va néixer un
quatre d’agost a Pals, per a la defensa dels bens paisatgístics; és una
plataforma que engloba diverses organitzacions. Fundada per una trentena
d’ecologistes aquell agost de 2018, en l’actualitat ja són vint-i-nou entitats
que en formen part, amb un gran nombre de socis i simpatitzants. La feina és
ingent. La Núria ens mostra un “power point” repassant tots els municipis en
que hi ha plans de construcció, alguns aturats o reduïts i altres que tiren
endavant. A Llançà hi ha un projecte que s’ha pogut parar. A Cadaqués preocupa
molt la urbanització de “Sa Guarda”, formada per terrasses de pedra seca amb
cabanes i pous que s’estan derruint i no s’ha pogut frenar. A Pals estaven
previstos dos mil habitatges però s’ha aconseguit pressionar fins a rebaixar el
número a mil. Begur, el poble amb més urbanitzacions, és un exemple negatiu de
sostenibilitat, no només pel perill que suposa en cas d’incendi, sinó pel cost exagerat
de manteniment, l’aigua (bé escàs), la recollida de residus, les comunicacions,
el clavegueram, les fosses sèptiques, etc. tenen una dificultat afegida degut a
la dispersió de les cases i la irregularitat del terreny. A Aigua xelida tots
hem vist per televisió la tala d’arbres feta el dia de Sant Esteve. El Cap Roig
té la qualificació màxima de paisatge protegit (només de mimoses hi ha quaranta
especies diferents) però s’aprofiten tots els recursos “legals” per a construir
“equipaments” on hi havia una cabana o una paret derruïda. A Palamós es van
salvar les barraques de S’Alguer però darrera mateix hi ha la Pineda d’en Gori
que els palamosins reclamen com a parc de la vila i, no obstant, ja hi ha dos
blocs d’apartaments construïts. A Tossa, Cala Morisca no té aigua potable. A
Lloret està prevista una autovia que suposarà un greuge ecològic devastador...
La llista és llarga i tot això té lloc en un context d’emergència climàtica. La Generalitat té els millors estudis sobre canvi climàtic però cal posar en pràctica els consells dels experts i aquí topem amb els interessos de les empreses constructores i altres negocis de benefici immediat, o potser hauríem de dir que topem amb la insensatesa de l’ésser humà que és capaç de destruir l’entorn del qual depèn. El petroli de fàcil extracció s’està exhaurint però no es promocionen les energies renovables. El coltan i altres minerals escassos es llencen sense miraments en tota mena d’aparells ràpidament obsolets i no hi ha política de recollida de residus. La Núria ens comenta que el canvi climàtic sempre ha existit, el perill consisteix en que mai s’havia desenvolupat tan ràpidament com ara i la naturalesa no té temps d’adaptar-se.
A nosaltres també ens ha passat el temps massa de pressa, hem d’anar a sopar per no desbaratar els horaris dels treballadors de la sidreria Mooma, que ens ha acollit en un entorn de pomeres que no podia ser més acordat amb el tema que ens ocupa, i ens queden informacions i preguntes pendents però ja no ens traurà ningú el convenciment que no en hi ha prou de voler un món millor, hem de posar en pràctica allò que pensem i preservar la terra amb la mateixa cura que cuidem el nostre cos. Tothom, doncs, a contribuir! Es pot fer de moltes maneres segons les possibilitats de cada un, fent-se soci, comprant una guia d’espècies en perill d’extinció, assistint a concerts i actes... Podeu trobar més informació a www.soscostabrava.cat
Moltes gràcies Núria Vidal de LLobatera i Pomar per la teva tasca i per permetre’ns veure clar allò que altres no volen que sapiguem.
La llista és llarga i tot això té lloc en un context d’emergència climàtica. La Generalitat té els millors estudis sobre canvi climàtic però cal posar en pràctica els consells dels experts i aquí topem amb els interessos de les empreses constructores i altres negocis de benefici immediat, o potser hauríem de dir que topem amb la insensatesa de l’ésser humà que és capaç de destruir l’entorn del qual depèn. El petroli de fàcil extracció s’està exhaurint però no es promocionen les energies renovables. El coltan i altres minerals escassos es llencen sense miraments en tota mena d’aparells ràpidament obsolets i no hi ha política de recollida de residus. La Núria ens comenta que el canvi climàtic sempre ha existit, el perill consisteix en que mai s’havia desenvolupat tan ràpidament com ara i la naturalesa no té temps d’adaptar-se.
A nosaltres també ens ha passat el temps massa de pressa, hem d’anar a sopar per no desbaratar els horaris dels treballadors de la sidreria Mooma, que ens ha acollit en un entorn de pomeres que no podia ser més acordat amb el tema que ens ocupa, i ens queden informacions i preguntes pendents però ja no ens traurà ningú el convenciment que no en hi ha prou de voler un món millor, hem de posar en pràctica allò que pensem i preservar la terra amb la mateixa cura que cuidem el nostre cos. Tothom, doncs, a contribuir! Es pot fer de moltes maneres segons les possibilitats de cada un, fent-se soci, comprant una guia d’espècies en perill d’extinció, assistint a concerts i actes... Podeu trobar més informació a www.soscostabrava.cat
Moltes gràcies Núria Vidal de LLobatera i Pomar per la teva tasca i per permetre’ns veure clar allò que altres no volen que sapiguem.
Palau Sator, Abril 2019
Mariona
Masferrer i Ordis
tel. 679 24 56 10
marionamasferrerordis@gmail.com
tel. 679 24 56 10
marionamasferrerordis@gmail.com