Amb una sòlida trajectòria que va començar a Bayer, on va iniciar-se en la recerca farmacològica, la seva especialització en fertilitat i salut hormonal femenina l'ha portat a liderar Oxolife, un projecte pioner que té com a objectiu reduir el patiment de milers de dones arreu del món. Actualment, la seva startup està culminant la fase 2 d’un fàrmac innovador dissenyat per millorar la taxa d’èxit dels tractaments de fertilitat —una àrea on, malauradament, 2 de cada 3 intents fracassen.
Durant la trobada amb TNG, la Dra. Arbat va compartir amb generositat la seva experiència i visió emprenedora. Va destacar el valor essencial de la passió, la perseverança i el networking, tres pilars que considera “valors de primer d’emprenedoria”, i que troba reflectits en l’ADN del mateix TNG.
Va començar amb una dada que convida a la reflexió: només un 3% del finançament global en recerca mèdica es destina a la salut de les dones. Aquesta desigualtat es tradueix en una manca de coneixement específic i en tractaments poc adaptats. La història de la seva companya Elsa, que va viure vuit transferències embrionàries en quatre anys, superant pors i dolor sense que el tractament variés, va ser la llavor que va encendre el seu compromís. "Si el tractament no funciona, per què no es modifica?", es preguntava. Aquesta va ser la motivació per impulsar un projecte que treballa des de l’emoció i amb un objectiu molt clar: minimitzar el patiment de les dones.
El projecte s’articula al voltant de la molècula OXO-001, identificada inicialment durant una línia de recerca per al tractament de l’obesitat. Tot i que aquesta aplicació no va funcionar, la molècula va mostrar una inesperada eficàcia en la preparació de l’endometri —el teixit uterí que ha d’acollir l’embrió. Aquest punt és clau, ja que els tractaments actuals de fertilitat se centren bàsicament en tres fases: estimulació de l’ovulació, fecundació in vitro i transferència embrionària. Però cap d’ells actua directament sobre l’endometri, “el niu”, com l’anomena la Dra. Arbat. Aquesta és, precisament, la gran innovació del seu fàrmac.
Amb una inversió inicial de 6.000€ de capital propi, la Dra. Arbat i el seu equip han anat avançant pas a pas. Tot i treballar a Bayer, l’empresa no va comprar ni col·laborar en el projecte. A partir d’aquí, el camí va continuar fora de la multinacional: a través de campanyes de micromecenatge, ajuts públics i recerca de capital privat, van aconseguir en un any aixecar 8 milions d’euros per avançar a la fase 2 de l’assaig clínic, en què ja hi participen 400 dones de tota Europa. El tractament consisteix en la presa oral d’un comprimit diari durant un període de 60 a 90 dies, evitant així les doloroses injeccions habituals. Fins ara, ja ha contribuït al naixement de 148 nadons.
També va compartir una reflexió que va ressonar entre les TNG: moltes dones amb infertilitat viuen en silenci el dolor i la sensació de no sentir-se útils. Trencar aquest silenci és una de les seves missions: cal parlar-ne, visibilitzar i crear solucions reals per a problemes que afecten milions de dones al món.
El seu consell final va ser molt més que una frase de tancament; va ser una veritable crida a l’acció adreçada a totes les TNG: si tens una idea que t’apassiona i una visió clara de cap a on vols anar, sigues fidel a ella, fins i tot quan el camí es torni incert o solitari. La Dra. Arbat va posar èmfasi en la importància d’aprendre a expressar aquesta visió amb claredat, a defensar-la davant l’escepticisme, i a no deixar-se tombar pels “no” que inevitablement apareixen al llarg del trajecte.
Per ella, el “no” no és un final, sinó una oportunitat de millora, una escola d’aprenentatge, una invitació a reforçar l’argument, revisar l’estratègia i perseverar amb més intel·ligència i convicció. Va animar-nos a convertir cada barrera en un repte superable i a no renunciar mai al propòsit que ens mou. Trencar barreres és, segons la seva experiència, part del camí de qualsevol dona que vol innovar i transformar la realitat des d’una idea genuïna
Contra: Sandra Morales
Fotos i montatge: Montse G Lera i M.Amor Minguella