El dia s’ha escurçat tant que abans de les sis ja és fosc. Els núvols amaguen la lluna plena que brillaria aquesta nit de 12 de desembre. 12 del 12, número mestre que ens convida a trobar-nos i a compartir experiències vitals i professionals en un mercat de Nadal, un Christmas Market on exposarem el que fem cadascuna de nosaltres i que, d’alguna manera, revela allò que som, i què volem o podem oferir a la societat . Les qui venim de lluny, ni que sigui de l’altra punta de l’Empordanet o de l’Alt Empordà, del Gironès, de la Selva o, en algun cas, de Barcelona comencem a arribar puntuals. Abans de sortir he posat el google maps per si de cas, tot i que estic acostumada a fer via cap a Palafrugell. Tres quarts hora més tard, enfilo el camí del Mas Oller. Ja fosqueja, però la llum de l’entrada al mas guspireja al fons de tot.
He buscat informació del nostre punt de trobada: una masia del segle XVII envoltada de vinyes amb ceps arrenglerats que testimonia una història de tradició vinícola que Carlos Esteva –propietari també del prestigiós celler Can Ràfols dels Caus- ha sabut recuperat i convertir en celler de referència de la D.O. Empordà. Només d’arribar em sento ben acollida per l’Elena Moreno, una bona guia del celler, i per la presència arravatadora de la Muriel, sempre tan eficient i puntual, com una deessa Kali de braços innúmers que es multiplica en les trobades (cames atlètiques, cos enfondat en aquesta ocasió en un conjunt negre atzabetja, càmera fotogràfica a punt...). Dins la sala, un espai preciós amb sostre de volta, ens espera la Maria Amor, amb un llistat en mà i la santa paciència d’anar controlant l’assistència i passant revista a les dones que anem arribant. La xef Iolanda Bustos, apareix com una musa vestida en bata blanca per una porta lateral. Diu que ho té tot a punt, com sempre. És una xef espectacular que cull flors i herbes en lluna plena i cuina com els àngels perquè sap traduir receptes inspirades. No ho dic perquè en el seu moment fos la meva “madrina” sinó perquè el menú que ha preparat –ja l’ensumo per la porta entreoberta- és excepcional.
La Muriel avisa que no hi cabem i comencem a entrar taules. Finalment aconseguim fer espai perquè totes les assistents que ho han demanat tinguin el seu espai d’exposició.
A partir de les set, fins i tot abans de l’hora d’inici prevista, van arribant les “paradistes” . Ens anem col.locant sense problemes, fent-nos espai; intercanviem conversa de bon principi i les taules es van omplint d’artesania creativa, de matèries primeres de qualitat –teles exquisides, xocolata artesana, sabons i cremes de Karité solidaris, bosses fetes a mà, fusta de bambú, mostres de decoració interiorista, llibres, iniciatives i projectes innovadors que es despleguen a les pantalles d’uns quants ordinadors... En poca estona queda clar que som dones inquietes que estimem els reptes, la creativitat, la cultura, el coneixement...I ens mou el desig de superació, la voluntat, la capacitat d’esforç, la intel.ligència ben aplicada i les ganes de ser útils. Som capaces de materialitzar els nostres projectes i, evidentment, necessitem donar-los a conèixer perquè hem de poder ser lliures a nivell econòmic, i això no és fàcil, sobretot quan parlem del món de l’art (ja deia Virginia Woolf en el seu moment que una dona que volgués escriure necessitava una cambra pròpia i 500 lliures, que avui dia representarien un sou força superior al d’un mileurista...).
Bé, hi ha un moment en què arriben les superwomans del comitè que faltaven i l’alè de l’aire es talla per deixar pas a les companyes que, des de fa temps, preparen les trobades, administren el blog del grup, envien i responen correus informatius, organitzen els continguts de cada esdeveniment mensual, trien menús i negocien el que calgui perquè els sopars s’ajustin a un preu que sigui el màxim d’assequible i els números quadrin...Tota la meva admiració –crec que en això coincidim totes nosaltres, si em permeteu parlar en nom vostre- envers la Maribel Vela, la Muriel de Jong, la Maria Amor Minguella, la Mercè Vilà-Clara, la Veronique Van Campen, la Jackie Rodríguez i l’Elda Mata, que és baixa dins el grup. Tot un equip generós. Gràcies per la vostra feina!
Una vegada hi som totes, la Muriel pren el micro i dona la benvinguda a les noves TNG’S (sembla ser que un parell d’elles van estar perdudes durant uns dies en el ciberespai) i ens convida a totes a exercir de “madrines” i invitar joves que vulguin entrar al grup. “Joves –cito textualment- que estan en el llim virtual per assessorar-les, i enviar després el seu mail al comitè”. Insisteix, a més, que és necessari que s’incorporin 2 TNG’S dins el comitè que tinguin un perfil dinàmic, bo en logística. Vinga, animeu-vos! Poc després, comenta que han començat a estudiar la possibilitat de professionalitzar TNG amb una aportació asequible. Actualment la llei de protecció de dades implica limitacions, però fer un intranet requereix una inversió. Parla de la possibilitat de constituir-se com a associació i la necessitat d’incorporar aquests dos nous perfils dins el grup organitzatiu per substituir les baixes.
Tot seguit, la Iolanda agraeix al Mas Oller la cessió gratuïta de la sala i de la cuina i invita a tastar els vins del celler, que estan exposats a la sala i que es venen també a la botiga. Ens avisa que no ha fet una minuta i que hi ha tastets (quins tastets meravellosos!). La Jackie Rodríguez agraeix l’assistència a tothom i la implicació de la Iolanda Bustos, la seva “madrina” (també la meva...).
Comença el torn d’exposicions sota l’amenaça que, si alguna de nosaltres es passa del temps establert, surti per la porta d’entrada. Sortosament, això no acabarà passant...
Pren el micro l’Àngels Avinyó qui, amb to ferm de directora ens parla de Diapolo, la seva empresa d’alimentació que elabora pizzes artesanes de qualitat a La Bisbal d’Empordà. L’Àngels ve carregada amb ampolletes d’oli macerat en bitxo picant que ens regalarà al final del sopar. Gràcies per la teva generositat, Àngels! La següent intervenció és la d’Anna Frigola, enginyera tècnica en l’especialitat fotovoltaica –ho diu com si res, en un discurs ràpid molt breu. Abans m’ha explicat que s’encarrega de punts de recerca de cotxes elèctrics i creu que les bateries es podran reutilitzar per energia solar. El seu tarannà queda resumit en una frase: m’encanta la meva feina. La Beatriz López, investigadora en intel.ligència artificial, m’agrada identificar-me així, diu somrient. És una bona carta de presentació (al principi de trobada m’ha explicat com es tradueix a la pràctica: la Bea treballa en la creació de dispositius de salut per a la gent gran). Pren el micro la Carme Gispert, que és psicòloga clínica i treballa en un centre privat, ens diu que la finalitat que els impulsa és “ajudar la gent a patir menys i aconseguir que tinguin eines per enfrontar-se a les situacions”. Bravo per la feina, Carme. Tot seguit pren la paraula la Caro Valle, una altra llibretera valenta que trobarem a la llibreria Puput de La Bisbal d’Empordà. Continua la tanda de presentacions la Carole Dubois, que agraeix formar part del grup i que ens explica que treballa per una agència immobiliària de Begur i agraeix baixar a les cales per vendre cases. L’Elisabeth Noguera és la següent TNG, una enginyera agrícola, paisatgista creativa (sempre recordaré l’amabilitat amb què em va rebre per una entrevista en un geriàtric privat de Torroella de Montgrí del que va ser directora, quan jo havia d’escriure un conte per a la Marató de TV3). L’Esther Albert entra al plató improvisat –un escaló davant la porta d’entrada- per dir-nos que treballa a l’àrea de promoció econòmica de Celrà (assessora persones que tenen un projecte i volen muntar un negoci) i surt a acompanyar-la la Rosa Navarro, dinamitzadora comunitària i actriu de teatre musical (abans m’ha explicat que ha fet bolos amb les companyies Dagoll-Dagom i la Cubana i que ha treballat al corus del Liceu i en grups de sarsuela, quasi res...); tant l’Esther com la Rosa ens demanen que omplim un paper per donar el nostre punt de vista sobre temes de dinamització. Eva Fornaguera és la següent a sortir a l’escenari; és farmacèutica, dietista, naturòpata i fa tractaments naturals (es nota per la pell envejablement fina que té). L’Eva ens convida a mirar els productes bio que té a l’exposició del market. A continuación pren la paraula l’Eva Garcés, consultora RRHH; està molt contenta perquè ha publicat un llibre que porta per títol “ Mujeres sabias y maravillosas” i espera que ajudi a moltes dones. Fantàstic, Eva.
La Fannie Pujadas i la Patricia González actuen en un tàndem vital –en pack, diuen- estan unides i benavingudes i treballen a l’agència receptiva de viatges de luxe LUNIQUE (em fan venir ganes d’apuntar-m’hi). A continuació apareix la Gemma Girós, embolcallada en una espècie de xal de llana molt elegant, diu que treballa en una empresa de confecció tèxtil de VulpellacIn((In Textile) i avisa que ho fan tot a mida. A ella, li agrada la part final, veure com es materialitza cada creació tèxtil. La Gloria Rabassa entra en acció: “estic sempre rodejada de robes, textures i colors. Fusiono teràpies naturals amb el color”; el cert és que té una col.lecció de bosses i complements preciosa, i en porta una bona mostra. La Guiomar Bertran ens confessa, en agafar el micro: això impressiona una mica. Però se’n surt perfectament i ens explica el seu projecte de “Mares de dia” a Calonge i com adapten l’espai per rebre infants molt petits. Ella és educadora infantil. Bona feina, Guiomar. Tot d’una, una invitada jove, la Heidi Charlton comenta que és secretària i estudia nutrició esportiva (benvinguda!), és germana de la Lorna Charlton, que es presenta més tard com a empresària i treballa en el món de l’hostaleria amb cursos “speaking of wine”, per ajudar a adquirir competència lingüística en anglès als qui volen donar a conèixer el món del vi . Continua el torn de paraula la Jess Cáceres , que és ”Coach & Professional Organizer”, treballa en una empresa de psicologia i ve convidada per la Fanny . Pren el micro la Judith Mas, interiorista; comenta que se’n va anar a viure durant 20 anys a Barcelona i ara ha tornat (li desitgem molta sort). La Laetitia Troadec es presenta com a instructora de Pilates i Low Pressure Fitness –hipopressius- a Palamós; fa classes grupals fins a 8 persones màxim i confessa que es dedica a l’enfoc més terapèutic. Entra la Lluïsa Font que “només” es mestra (“no tinc tants títols”, diu, però acaba advertint que els ensenyants tenen el futur a les mans) i ens fa saber que li agrada venir de tant en tant i que avui no tenia disponibilitat però s’ha deixat arrossegar...
La nit va avançant i apareix la Lola Puig, que també és mestra, terapeuta i cuinera i ha endegat un nou projecte d’alimentació a nivell virtual, basat en l’alimentació ecològica Km 0 que abasta l’alimentació adequada per a cada etapa de vida i diferents tipus de dieta (innovació que va a les arrels!). La Maria Amor Minguella, que fa estona que treballa al rerefons de la sala fent comptes i repassant la llista d’assistents, ens diu que és una “jubilosa” empresària. La Maria Teresa Calabús, a qui totes coneixem com una de les millors prescriptores de llibres del país –no me’n puc estar de dir-ho-, propietària i alma mater de la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, ens comenta que té vora 12000 títols (quasi res!) i que li agrada haver trobat una llibretera Puput. És el torn de Marian Camprubí, que agraeix a la Montse Frigola haver-li fet descobrir el grup TNG i ens confessa que acaba de començar el que havia pensat fa 40 anys, mai és tard per la creativitat: fa complements i accessoris de bebè. Cal dir que la Marian ve “decorada” perquè s’ha fet mal, però tocava venir i al final s’ha quedat (gràcies per ser-hi, malgrat tot). Maribel Vela, una jove veterana del comitè del TNG, ens convida a visitar el Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols i ens anima a apuntar-nos a l’escola de vela, o si més no, a seure al restaurant per fer una copa, esmorzar o dinar (si venim, t’avisarem per fer un cafè, Maribel). La Mariló Chacon , cuinera, té botiga de menjars per emportar, productes de “quinta gama”, i ens convida a provar, perquè valen la pena. Continua la tanda de presentacions la Marta Puig, senzillament elegant com sempre, activa, creativa i d’expressió dolça, dirigeix Sa Garrofa, un multiespai que ja vam tenir el plaer de descobrir en un sopar de TNG’S, amb un restaurant -carta 80% vegetariana- i sales de ioga i meditació (ens recorda que el 7 de març faran una festa de portes obertes basada en l’espiritualitat i l’art. La Marta Silvestre, amb la seva filla Rou, que l’acompanya sovint amb la guitarra a les presentacions, ens comenta que fa cursos per a formació del professorat en lectura i escriptura i que té un llibre publicat, un projecte que l’entusiasma i que ens detalla: “Somnis de Penèlope” (Bona singladura, Marta!). Tot seguit es presenta la Mon Catà, una altra jubilada feliç que ara pinta seda i fa collage. Martine Audusseau -apunto bé el cognom francès- és periodista, ens diu “escribo y he tenido una vida muy activa con muchos encuentros con políticos y personas interesantes”; ha estat corresponsal per RTL francesa i ara està escrivint un llibre. Seguim amb una altra jove veterana, la Mercè Vilà-Clara, tan activa i dinàmica que tens la impressió que desborda energia a tota hora (com t’ho fas, Mercè?); ens recorda que està a TNG des dels inicis i que és directora de La Costa Beach & Golf Resort de Pals (golf i platja vacacional). Criden a la palestra la Montse Frigola, que s’ha perdut entre bambolines, senyora del seu feu i mestressa d’un savoir faire que espanta –però que al mateix temps és deliciós: amb ella sempre tens garantida la conversa interessant; al final, la Montse no puja a l’escaló-escenari però, per a qui no la conegui ,diré que és veterinària i experta en higiene i seguretat alimentària i vol muntar un fundació en una finca (un projecte amb cavalls enfocat a ajudar la gent a apropar-se al silenci i la natura). La vetllada prossegueix amb la Marjolein Dukkers, que és fisoterapeuta esportiva i que treballa en el camp de l’esport clínic a l’Escala (troba important que la gent es cuidi ella mateixa. Oh i tant que sí). Montse Lera es presenta com a fotògrafa professional; segur que és creativa i l’hem vist fent fotos amb la càmera de la Muriel. Continua la Montserrat Subirós, que viu entre BCN i Begur i s’interessa per projectes ecològics; ens diu que té una botiga a Begur, juntament amb la seva filla, i que funciona a l’estiu –ja sabem què passa a l’hivern (li desitgem molta sort. La força i el coratge, ja els té). Arriba el torn de la Muriel, una altra fotògrafa professional arxiconeguda al grup que ja he descrit abans; és autònoma, voluntària a desdir i més que eficient.
Poc després es presenta la Montse Lara, una fotoperiodista que treballa per Mediapro, encara que, sempre que pot es dedica al que li agrada més, que és la foto artística i fa exposicions (estem amenaçades perquè el dia menys pensat se li pot acudir fer un reportatge sobre les TNG). La Nadia Guerra fa estona que transporta mostres de bambú (“sóc la pesada del bambú”, això diu ella). Es veu que està enamorada d’aquest material 100% sostenible; la Nadia gestiona la fusteria, “Fusta floor”. La Nienke Abma és assessora a “Marketing& comunicació Vins i Cavas” i ens parla dels bons vins del Penedès que ha portat, i d’un brut nature fantàstic (es passa una mica del temps perquè té do de paraula). La Núria Torra ens diu “sóc d’aquelles a qui no els agrada parlar”, és terapeuta, fa drenatge limfàtic i biodinàmica craneosacral; a més, treballa amb cristalls. Em toca sortir a mi, Núria Esponellà, que no m’he preparat res -estava pendent de la contra- i no sé ni què he dit; en tot cas, fa més de vint anys que escric –he estat coguionista d’una sèrie televisiva-, tinc publicats poemaris, una desena de novel.les, algunes premiades i traduïdes a d’altres idiomes; m’he jubilat de l’institut i estic acabant una novel.la històrica sobre ibers, grecs foceus i una arqueòloga actual (amb l’Empordà antic de rerefons). Una història que m’ha portat una feinada brutal, ja us faré saber quan la presento, falten diez encara...
Anem acabant. l’Orlena Kerek pren el micro. Té una veu mel.líflua molt agradable i ha après català en poc temps, té bona oïda per a les llengües; ens diu que és coach i ajuda a persones que volen fer dieta, sobretot per aprimar-se (la trobareu a internet, que és on treballa de moment), insisteix que és un acompanyament per canviar hàbits, cuidar-se i saber menjar bé. Molta sort també, Orlena. Poc després, parla una altra veterana del grup, la Pepa Bandera, propietària d’un barco que porta el seu nom i que des de fa més de 10 anys salpa des del port de Palamós per ensenyar la bellesa de la Costa Brava. La Pepa transmet calma i serenitat, que deuen ser el resultat de tants viatges costaners. La Rosa Molinas pren la paraula; és restauradora de mobiliari, especialista en restauració de pintura. El món de la restauració l’ha acabat portant a l’interiorisme. Amb la Rosa, hi he pogut parlar abans, traspua sensibilitat artística i li quedo a deure un bolígraf ( te’l penso tornar quan ens retrobem). Susana Alonso és la següent TNG, dissenyadora de joies, i una amiga que he retrobat després de temps; la Susana fa 20 anys que es dedica a l’ensenyança, té una escola al mig del bosc i intenta que la gent aprengui a través del plaer (magnífic!). La Suzie Wilson continua la tanda (tan estilitzada com sempre, Suzie, com t’ho fas?) i es presenta com a professora d’anglès que fa classes a escolars i en diverses escoles, també té alumnes adults i confessa: “m’encanta el meu treball”. És el torn de la Veronica Ballesteros, directora de Marketing, que promou la cooperació per al desenvolupament a través de la ONG “CAT SYA” amb seu a Burkina Fasso; Veronica ens convida a col.laborar comprant regals solidaris (sabons i cremes de Karité) que ajudaran especialment a les dones sense recursos. Gràcies per la teva dedicació, Veronica. Avui Veronique Van Campen, una altra TNG amb veterania dins el comitè, no tanca la llista; com sempre però, fa gala del seu caràcter extrovertit i generós, encara que està una mica “ratllada” de fer de mare d’adolescents. Veronique treballa com a export manager a Costa Food Group (venen fuets Casademont, i BIO també?). L’avantpenúltima és la Yolanda Sardà, que treballa com administradora de recursos humans en un centre d’acolliment de nens, “una feina dura; visc amb ells”; ens recorda que, tanmateix, és una feina encoratjadora. Gràcies per ser-hi, Yolanda!
La desfilada acaba amb dues amfitriones del celler Mas Oller. La Marta Arenas, enòloga del celler, parla amb fluïdesa –es nota que està acostumada a rebre gent, igual que l’Elena- i ens instrueix sobre la qualitat dels vins de la casa, vins que parlen del paisatge i que estan fets amb varietats com el sira, la garnatxa i la malvasia –vi dolç que han volgut recuperar. L’Elena Moreno ha estat al peu del canó durant tota la vetllada; ella porta l’enoturisme i fa visites guiades per grups que venen a conèixer el celler.
Arriba l’hora del networking, les converses en petit comité, l’intercanvi, les compres. L’hora de sopar, quan apareixen tastets meravellosos –puc dir orgiàstics?-que la Iolanda Bustos ha preparat a la cuina del mas (no me’ls feu descriure tots, ja els coneixeu), són exquisideses, començant per l’amanida de tomates cherry, el popet sobre un purè finíssim, la tonyina i les flors comestibles, abans de servir les postres de fruita i de pastís de xocolata (he vist estremir-se de plaer algunes assistents).
Acabo aquí, no m’allargo més, que deu-n’hi-do. M’he deixat anar en la meva llengua materna avui. Espero que comprengueu que no tingui ganes de traduir-ho, fa unes quantes horetes que treballo en el text! En fi, amb molt de gust.
Una abraçada a totes i molts ànims, força i salut! Que tingueu unes bones festes i comenceu el 2020 amb energia renovada. Totes sou meravelloses i juntes fem possible que cadascuna de nosaltres brilli.
Fins aviat!
Núria Esponellà
FOTOS DISPONIBLEs
FOTOS DISPONIBLEs