L'any vinent (2024) Dagoll Dagom complirà 50 anys i ho volen celebrar tornant a portar Mar i Cel a l'escenari, i així acomiadar a tota una vida dedicada a aquest art dramàtic espectacular, moltes vegades poc reconegut que requereix una gran dedicació i esforç. Dagoll Dagom acaba d'estrenar L'alegria que passa, el que promet ser un dels éxits de la temporada i on ens ha convidat a totes a anar-hi.
L'Anna
Rosa és una „artesana del teatre“, d'aquelles persones que viu
amb passió tot el què fa i sense oblidar mai, que és un negoci i
ha de ser rentable mínimament, tot i que amb teatre és complicat ja
que mai no saps l'acollida que tindrà cada espectacle que fan. A
totes ens va agradar el seu sentit de l'humor, la seva història
particular i conèixer molt de prop com és això de de dedicar-se al
teatre!
La companyia Dagoll Dagom va començar després de la guerra civil, on a la post-guerra malauradament van desaparèixer molts teatres i companyies; amb el post-franquisme van començar moltes companyies, com Els Joglars, sempre amb una actitud més reivindicativa que no pas amb voluntat de tenir empresa, la lluita per la llengua catalana va ser-hi sempre present.
Ana Rosa comença a fer teatre per atzar a la universitat, quan estudiava Història de l'Art, l'any 1974 quan actua a "Les Troianes d’Eurípides-Sartre" amb el GET (grup d’estudis teatrals de la Universitat Autònoma de Barcelona) amb direcció de Joan Lluís Bozzo, amb qui es va acabar casant quan era molt jove. A partir d'aquí podem dir que va iniciar la seva vida en el món del teatre; una actriu de Els Joglars es va fer mal i Boadella la va trucar per si la podia substituir en un espectacle que Els Joglars feia una gira. Ella va acceptar pensant que seria temporal, però no va ser així, s'hi va quedar un temps on va adquirir experiència i coneixement del què és una companyia consolidada amb la que va aprendre molt i que li va servir per poder aplicar moltes de les coses d'aquella temporada amb Els Joglars més endavant a Dagoll Dagom, pensar a llarg termini amb una mentalitat més empresarial en va ser una d'elles que li ha servit per sempre. Al 1977 s'incorpora a Dagoll Dagom com a actriu i membre de l’equip de direcció. A partir del 1985 deixa l’actuació per dedicar-se a la dramatúrgia i a la coordinació dels diferents aspectes artístics, tècnics i a la producció executiva de Dagoll Dagom.
Ens
explica els inicis de la companyia Dagoll
Dagom en el teatre amateur universitari. El que en aquell moment va
ser el seu director, Joan Oller amb l'obra " No
hablar en classe"
va tenir molt èxit, però la censura la va prohibir. No hi havia
molt professional a aquella època, aixi que els que van entrar ja
van canviar del estar fent teatre a intentar viure del teatre. Joan
Oller va marxar i ells van continar amb Antabiana,
una gran obra on ella creu que el teatre va passar del blanc i negre
al color. Una obra molt diferent que va ser exitossa i de la que en
van poder fer molts bolos i van veure que podien viure de el teatre.
Tot i els èxits, l'Anna Rosa comenta en
diversos moments de la nit la dificultat del teatre, en general amb
més fracassos que éxits, és difícil guanyar-se
la vida fent teatre i la poca indústria teatral que hi ha actualment
a Catalunya, hi ha molta petita empresa. Per això, als inicis de TV3
quan els hi van demanar a Dagoll
Dagom
que fessin una serie de ficció, els hi va anar molt bé
econòmicament, la tele sempre s'ha pagat millor i van fer l'exitossa
sèrie OH!„Europa“, on Dagoll Dagom va adquirir popularitat i on van
donar a conèixer la seva marca, que ella considera que sempre han
mimat molt i guanyar diners per reinvertir després en la companyia.
Després
d' això es can associar amb ElTricicle
i amb empresa Anexa perquè volien un teatre a Barcelona per poder
treballar, així és com adquireixen el Teatre
Victòria,
que han gestionat durant molts anys, fins que el va comprar fa poc el
famós MagoPop, que ara hi fa el seu espectacle de màgia. Com
a empresa amb els tres socis, també van obrir Centre Superior d'Art Dràtic Eòlia,
reconeguda i ara ja amb una titulació universitària. Així la seva
carrera teatral passa per tres eixos: una companyia de teatre com
Dagoll Dagom, el Teatre Victòria i l'Escola de Teatre Eòlia
L'Anna Rosa té un gran coneixement del
sector teatral, creu que per poder consolidar-te has de veure la part
de „negoci“ i tenir coneixença del sector, la teva competència,
fer publicitat, cuidar la marca. Per aconseguir mantenir i
continuar treballant en aquesta indústria és molt important educar
al públic, aconseguir que els nens de petits ja vagin al teatre
(amb Mar i Cel més de 70,000 escolars van anar a veure l'obra
en una campanya de difusió que van fer a través de les escoles).
Cal seguir educant al públic perquè vagin al teatre i al teatre
musical, que encara és selecte i seguir donant continuïtat a aquest
art .
A Catalunya el mercat encara és molt esbiaixat, perquè es fa molt teatre en català i menys en castellà, això fa que no puguin arribar a tants públics i ha fet que no els permetés créixer més -, comenta que segurament a Madrid hagués estat molt diferent la companyia Dagoll Dagom-. La indústria del teatre és complicada encara avui, i realment sense ajudes i subvencions no funciona, no pot funcionar; amb només el preu de l'entrada no poden subsistir. A Barcelona és complicat que un espectacle funcioni, tan per l'idioma (català, fa que no s'obri tant a „gran públic“ o a nivell internacional) com a nivell econòmic (no poden vendre les entrades al preu que realment les haurien de vendre perquè fos rentable una obra de teatre, perquè tindrien poca gent que ho pagués).
Amb tot l'Anna Rosa Cisquella continua treballant amb teatre,al teatre i pel teatre. Una gran dona “teatral, empresarial i vocacional“ que sense ella, segurament no haguéssim pogut gaudir de meravellosos espectacles . Ens ha encantat conèixe-la i poder parlar amb ella de la seva passió!