Després de la benvinguda i els agraïments al comitè, a les autores i a les assistents, la Teresa Calabús fa la introducció de les dues escriptores observant que hi ha almenys 10 facetes que tenen en comú:
· Ser dona
· Ser catalana
· Ser escriptora
· Tenir família i ser mare
· Treballar fora de casa i compaginar la feina, la família i escriure.
· Ser feminista, empoderada. Amb orgull de ser dona, sense tenir cap necessitat de menystenir els homes.
· Escriure sobretot novel·la històrica, però també poesia.
· Publicar i obtenir premis literaris.
· Haver viatjat per escriure i haver escrit motivades per donar a conèixer i compartir amb els lectors la riquesa de la diversitat cultural. Totes dues varen passar a l’Índia uns mesos amb la Fundació Vicent Ferrer.
· Són TNG
Núria Esponellà, és filòloga i professora autora de més de 10 novel·les i poesia. Membre de AELC (Associació d’Escriptors de Llengua Catalana). Al 2009 va guanya el premi Néstor Luján de Novel·la història amb l'obra Rere els murs ambientada en el monestir de Sant Pere de Rodes al segle XII. El 2020 publica Ànima de tramuntana, guanyadora del Premi Prudenci Bertrana. La seva obra s'ha traduït al castellà, noruec i italià.
Mariona Masferrer és llicenciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És escriptora, membre de AELC (Associació d’Escriptors de Llengua Catalana). Coneguda principalment per la seva obra en prosa, també s'ha endinsat en la poesia. Va ser finalista del Premi Donna 1999 amb la novel·la El fil d'Arianna, publicada per l'editorial Deriva de Barcelona. Durant un viatge per documentar-se per a la seva tercera novel·la va sorgir la segona, El cosí de Cuba, publicada per Alba Editorial el 2002. La seva última publicació, Sal i gavians, Brau edicions, 2022.
Com han viscut el procés creatiu. Han patit la por a la pàgina en blanc?
Com han compaginat la dedicació a la família, la feina i l'escriptura.
S'han penedit d'alguna cosa?
D'on els hi ha vingut la necessitat d'escriure.
La Núria diu que gràcies a la escriptura aprens a conèixer a tu mateixa, que fas un buidatge emocional. Comença escrivint poesia des de l’adolescència i en 1994 guanya un concurs important de poesia on es va reafirmar com escriptora.
La Mariona respon que la poesia li semblava quelcom de “superior” i que per ella lo més natural era escriure prosa. Va començar escrivint diaris.
Ens crida l'atenció quan la Mariona explica que es dislèxica. Com va haver d’estudiar ciències quan lo que li agradava eren les lletres... des de petita li deien que no servia per estudiar.... ni es plantejaven en un problema com la dilexia...
Reflexionen sobre la educació rebuda. Educació d'una altre època. La Núria recorda la estada interna amb les Carmelites com una pel·lícula de terror...
Comparteixen que lo natural es escriure en la llengua materna i alhora diuen que eren “analfabetes” en català. Varen haver d’estudiar català per escriure en la seva llengua materna.
Defineixen la escriptura com TERAPÈUTICA, ALLIBERADORA. Comparteixen que quan escrius perds la noció del temps. La Núria afirma que desprès d’alguna depressió, l'escriptura junt amb la meditació li han salvat la vida.
Son dones que han compaginat l'escriptura amb la carrera universitària, treballant, tenint fills. Mirant enrere es pregunten “Com ho podíem fer tot?”
La Teresa pregunta si han tingut la Imatge del “full en blanc”: responen rotundament que SI. Que per escriure una novel·la amb cara i ulls s’han d’enfrontar en aquest repte.
Cap de les dues escriptores pensen en els lectors alhora d'escriure. En el procés d’escriure son totalment diferents, mentre la Núria més metòdica fa esquemes en DIN A3 detallats amb cronografia, personatges i detalls històrics en la paret del seu despatx, la Mariona ho madura tot al cap i quan es posa a escriure surt tot de cop.
Per la Núria l'escriptura neix de la necessitat d'expressar alguna idea relacionada amb una vivència o quelcom que ja coneixes.
Poden passar de dos a quatre anys fins que acaben una novel·la, Mariona comenta que amb el temps “s’enamora” d’alguns personatges.
Coincideixen en que només escriuen un llibre quan tenen “algo a dir” .
Les assistents fan preguntes: Com es fa per presentar un llibre a les editorials?
Recomanen començar presentant-se a concursos. Hi ha moltíssims llibres. No es recomana enviar un llibre a una editorial sense prèviament haver parlat amb algú i haver despertat l’interès perquè en ocasions els llibres queden arraconats en piles sense atenció. La Núria està amb una editorial gran. La Mariona amb una petita. Son dinàmiques diferents. Les grans editorials volen llibres comercials.
El món editorial ha canviat en el temps, segons la Mariona, la diferència entre abans i ara era la relació entre l'editor i l'autor. Abans “anaven de copes i parlaven de literatura” i ara no es coneixen... La Teresa comenta que l’editor sempre té ganes de trobar un bon text, no ens desanimem.
Es parla de la autoedició. Les llibreries no les volen perquè no poden tenir tot. Atenció a les impremtes disfressades d’editorials.
Divertida anécdota que sorprèn a la Mariona. Maria Teresa Calabús confesa que ella va ser una de les lectores de la editorial Brau de la seva novel·la Origen: Tambakunda !! Petit món...
Una trobada màgica 100% TnG, amb les escriptores Núria Esponellà i Mariona Masferrer, la llibretera M.Teresa Calabús i el càtering fantàstic de la també TNG Mariló (MARILÓ ESPECIALITATS GOURMET) que va donar pas a continuar gaudint de la vetllada i bon networking.